El Salvador i la Revolucio

Vem entrar a El Salvador en direcció a la capital San Salvador on esperavem trobar-nos amb l’Hernan, un exvoluntari de Casa Guatemala que haviem conegut a Rio Dulce i que esta treballant per una organització americana posant en marxa un nou orfenat a la capital salvadorenya. En arribar voliem aprofitar per renovar el passaport perque estaven a punt d’expirar els 90 dies d’estancia com a turista que et donen al entrar a la zona Guatemala,Honduras,El Salvador i Nicaragua.

Els tramits de renovació del visat van resultar ser més complicats del que ens pensavem, tot gracies a la incompetencia de la oficial d’inmigració encarregada d’atendre'ns. El seu pasotisme ens va obligar a deixar els pasaports i quedar-nos una nit a la ciutat indocumentats. Ho vam aprofitar per anar a casa de l’Hernan que viu a Santa Tecla, un barri de la periferia on proliferen les temibles maras. L’Hernan i la seva xicota canadenca Jenny, ja fa 6 mesos que viuen a El Salvador i ens van poder ficar al dia del seu engrescador projecte i de la realitat que es viu al pais. El dia següent ens vem despedir d’ells i vam anar a buscar els passaports a immigració just a l’hora que s’estava jugant la final de la champions. Ho sorprenent del cas va ser que havien instalat una tele per poder veure la final al mig de les oficines i vaig poder veure el partit mentre la Laura esperava pacientment la lenta recuperació dels nostres passaports.

Un cop superat el trámit vem agafar un chicken en direcció a la provincia del Bajo Lempa on la Sara i el Pep estan desenvolupant el seu projecte. Després del bus vem agafar una pickup que ens va conduir fins a San Carlos Lempa on un senyor de la comunitat ens va portar fins al convent on ens havien dit que estaven instalats. Es van endur una gran sorpresa al veure'ns arribar amb les motxilles sense avisar pero per nosaltres també va ser una sorpresa trobar-nos una petita comunitat catalana, ja que feia uns dies també havien arribat unes noies de la organització Proeducart de Palafrugell. Van ser tres nits les que vem pasar amb ells petant la xerrada a les nits i jugant a jocs d’esplai entre cervesa i cervesa.

El projecte que estan fent la Sara i el Pep es molt proper a la comunitat del Bajo Lempa i per aixó la sensació que ens va donar es que estaven molt integrats amb la seva gent. La persona que mes ens va agradar coneixer es la Maria, que viu just davant de l’esglesia i ens va conmoure amb les histories que explicava dels anys de la guerra a El Salvador.

A El Salvador hi va haver una guerra entre la guerrilla i els militars que va deixar 70000 morts i innumerables violacions dels drets humans. Bona part del segle XX les dictadures militars es van anar succeint i la repressio contra les protestes populars cada cop van anar creixent fins que es va produir el fet que va provocar l’enfrontament armat. Va ser l’assassinat del bisbe OscarArnulfo Romero, molt mal vist per la classe dominant del pais per lluitar contra les desigualtats socials. Aixi doncs tota l’esquerra s’uni creant el front Farabundo Marti para la Liberación Nacional (FMLN). En l’altre costat estava el president Reegan que es va ficar de ple en el conflicte en la seva deria anticomunista. Es lamentable veure com USA va financiar i formar l’exercit salvadoreny en contrainsurgencia tot i sabent el genocidi que estaven fent. Una guerra que havia començat l’any 1980 i que enfrontava camperols amb fussells contra tota la maquinaria belica de l’exercit del Salvador i va durar fins l’any 1992, quan es signaren els tractats de Pau.

L’ultim dia de la nostra estada a El Salvador vem llogar una furgoneta i ens vem endissar en les muntanyes que limiten la frontera amb Hondures per trobar un petit poblet anomenta Perquín. Perquín es coneix per haver estat un dels llocs on es concentrava bona part de la guerrilla per preparar les seves ofensives militars. A Perquín hi van haver molts atacs de l’exercit salvadoreny en busca de guerrillers pero també perque desde Perquín s’emitia la senyal de Radio Venceremos, que era l’emissora creada pel FMLN per difundir el seu missatge a la poblacio salvadorenya. Per aixó, al poble el FMLN ha fet un museu en conmemoració de la guerrilla. El museu esta força be, s’hi pot trobar força documentació i fotografies, a mes de les restes de varios avions abatuts per la guerrilla. A la sortida hi ha un enorme crater d’una de les bombes que van caure.
El motiu que va fer que aquesta visita fos tan especial va ser que vem trobar a un exguerriller que oferia una xerrada als nois d’una universitat de la capital, dels perques de la guerra. Sense dir-nos res vem seure al seu voltant i ens vam dispossar a escoltar un discurs tan emotiu com el que va fer. La revolució es una cosa que tots hem sentit, inclus hem volgut, pero desde el benestar que ens rodeja sempre ha estat un bonic estandart el cual poder lluir quan ens interessa. Pero aquelles paraules venien des del mes estricte convenciment i creença en que la revolucio havia estat necessaria. Tot aixó sentir-ho en paraules d’un autentic revolucionari es impagable!!!

Va parlar sobre els motius que van impulsar al poble en la insurrecció, en com era la vida del guerriller, del perqué USA va involucrar-se tant en el conflicte i sobretot elogiava com l’unitat del poble salvadoreny havia estat capaç de resistir tants anys estoicament. Un fet que ens va sorprende molt va ser amb les bones paraules amb que es referia al parlar dels acords de pau ja que despres d’aquell moment la guerra es va acabar, pero la desigualtat social va seguir i segueix ben present. A una pregunta d’un estudiant va recalcar que la revolució no havia acabat: "Nosaltres vem dur a terme la revolucio armada, pero sou vosaltres els joves d’aquets pais que heu d’encapçalar la revolucio intel·lectual"

Despres d’aquest emotiu discurs vem veure una nova victoria del Madrid i al finalitzar el dinar vem aprofitar per visitar el Riu Sapo on vem aprofitar per banyar-nos i refrescar les efervescents idees que hem rondaven pel cap.

Hem deixat El Salvador amb la satisfaccio d’haver pogut coneixer de primera ma la seva historia recent i amb la ilusio d’entrar en un nou pais com Nicaragua on també hi hagut una gran revolució, amb la seva complexitat i bellesa

Fotos d'aquesta entrada

Torna al principi de la pagina