La setmana dels volcans

Vam deixar Santiago en direccio a Quetzaltenango. Una barca ens va portar a Panajachel i des d'alla vam agafar un chicken bus en direccio a la Interamericana. Aquest es el principal eix de comunicacio del pais i serveix de transit a Mexic i el Salvador. Durant 6 hores vam passar un dels viatges en chicken mes moguts que hem viscut a Guatemala.
La veritat es que en algun instant vam tenir ganes de baixar de l'autobus per por de patir un accident. Els conductors chapins (guatemaltecs) normalment arrisquen molt a la carretera, es una questio tradicional, pero el cas es que la Interamericana actualment esta en obres i aixo fa que la sensacio de perill augmenti.

Xela es el nom amb que els locals coneixen Quetzaltenango. Es la segona ciutat del pais i es troba a la regio de Los Altos. Es va sorprendre molt positivament ja que veniem de Guate, l'altra gran ciutat, i alla la inseguretat es palpa a l'ambient. A Xela en canvi, la sensacio de seguretat es molt gran, es pot sortir a la nit a passejar sense haver de patir per res. A mes a Xela s'hi pot trobar de tot, centres comercials, universitats... i es una ciutat molt ordenada i neta.
El nostre objectiu principal era l'ascensio al volca Tajumulco, el cim mes alt de centreamerica amb 4220m. Per dur a terme l'excursio vaig triar l'agencia Quetzaltrekkers, que realitza trekkings arreu del pais i dona el 100% dels seus beneficis a un projecte d'escola/orfenat "Escuela de la Calle" que esta a la ciutat. A Quetzaltrekkers venen a treballar voluntaris de tot el mon i gracies a aquesta feina es pot mantenir viu un projecte com aquest.
L'ascensio estava programada per dissabte, pero el divendres vaig assistir a una reunio on es repartia el material i el menjar i va servir com una primera presa de contacte.

El dissabte a les 4h del mati deixava a la Laura al llit i sortia en un pick-up en direccio a San Marcos, on fariem una parada per esmorzar. El grup el formavem un total de 16 persones: anglesos, alemans, USA, Canada, Suissa, Dinamarca, Australia, Austria i guatemaltec entranyable, Don Raimundo. Tambe va venir una noia de Guipuzcoa que estava treballant com a mestra voluntaria al projecte de l'escola. L'aventura es presentava dura ja que el pes de les motxilles era molt gran. Les primeres rampes van ser molt fortes, pero gracies al ritme pausat que portavem no va ser un problema. Despres de dinar va ser on vaig notar els efectes de l'alzada, ja que amenazava pluja i el ritme es va fer mes dur. Una sensacio d'ofec envaia el meu cos a cada passa que donava pero a poc a poc vam anar arribant tots al lloc triat per muntar el campament. Un cop muntades les tendes i collida la llenya per fer el foc vam decidir pujar a veure la posta de sol en un cim molt proper a 4100m.

La nit la vam passar xerrant al voltant de la foguera en 7 o 8 llengues diferents. Va ser molt divertit. a les 21h vaig anar a dormir amb un mal de cap terrible produit pel fum de la fogata i l'alzada.
L'endema ens vam aixecar a les 3'30h i ens vam ficar a caminar amb els frontals per una pedrera semblant a les que tenim als Pirineus. En dues hores vam estar al cim i des d'alla vam veure la sortida del sol. El fred era terrible, jo portava tota la roba d'abric que vaig prendre i a sobre un anorak que m'havien deixat. Vam haver alguns companys que en arribar a dalt es van ficar dins els sacs i no van sortir fins a la baixada. Va ser un dia ennuvolat, fet que no ens va permetre tenir la impressionant perspectiva que es te des de dalt, pero no va evitar que iniciessim el descens amb un gran regust de boca. La tornada va se rmolt divertida perque ja erem com una gran familia i vam anar a celebrar el cim amb un dinar a San Marcos.
A Xela haviem quedat amb un altre voluntari america de Casa Guatemala, l'Aaron, que estava de descans. La Laura i ell van aprofitar per visitar unes fonts d'aigua termal situades a dalt d'una muntanya enmig de la selva, las Fuentes Georginas, on van poder banyar-se i relaxar-se en un entorn meravellos.

El nostre seguent objectiu era la ciutat d'Antigua. Antigua es l'antiga capital del pais, d'aqui li ve el nom (Antigua Ciudad de Guatemala). Es troba enclavada a la preciosa vall del Panchoy i rodejada dels volcans Fuego i Agua. Va ser la capital administrativa de Guatemala fins l'any 1773, quan els seus tossuts habitants despres d'haver-la reconstruit en innumerables ocasions des del 1541 devastada per grans terratremols i la furia dels seus volcans, van decidir traslladar la capital 50km mes enlla fundant el que avui es l'actual Ciudad de Guatemala. D'aquesta manera la ciutat va quedar deshabitada fins el segle XIX. A partir de llavors s'hi va anar instal.lant l'aristocracia i el intelectuals del pais convertint-la en una ciutat molt interessant i que contrasta molt amb l'autentica realitat del pais.
Vam passar alla 4 dies en que ens dedicavem a passejar i descobrir bars amb una atmosfera especial, la majoria d'ells orientats a la enorme quantitat de turistes americans que hi ha.
Vam aprofitar l'estancia a Antigua per pujar el volca Pacaya, que tant ens havien recomenat. El volca Pacaya, situat a nomes 2h d'Antigua es l'unic volca de Guatemala que es troba actualment en actiu. D'aqui venia el nostre especial interes d'ascendir-lo, ja que a cap altre pais del mon es pot escalar un volca que esta escopint lava. L'excursio que organitzaven varies agencies ens va semblar molt barata. Per 1oeuros vam anar en bus privat fins un poblet situat a la base de la llengua del volca i des d'alla un guia molt simpatic ens va conduir durant 2h fins a la zona on es formaven els rius de lava. El cami per on passavem era literalment lava solidificada d'altres erupcions pero encara mantenia l'escalfor. Al principi va ser curios caminar per terra calent pero quan portavem una estona et produia una sensacio angoixant. L'excursio comenzava a les 14h amb la previsio de fer-se fosc durant el descens, ja que amb la foscor els rius de lava tan a prop impacten molt mes. Vam poder tenir la sensacio unica de trobar-nos a pocs metres de la lava liquida i sentir sota els nostres peus la forza enorme de la Terra.

Fotos d'aquesta entrada

Torna al principi de la pagina