See you in a better world!

Despres de deixar Guatemala enrere ens hem dirigit a un nou pais, Honduras, i la veritat es que vam entrar directament en direccio a les seves illes, les Illes de la Bahia. Son un conjunt de 3 illes situades al Carib hondureny i envoltades per la 2a barrera de corall mes gran del mon despres de la d'Australia. A mes, es el lloc mes barato del mon (sense exagerar) per obtenir titulacions de submarinisme o simplement practicar-lo.
Molts voluntaris que haviem conegut a Casa Guatemala ens havien recomenat especialment que anessim a una de les escoles de buceig en concret, que esta gestionada per un catala de Camprodon, aixi que no ens ho vam pensar gaire i vam decidir que vindriem. Seria com un petit lujo que ens permetriem i era una gran experiencia garantitzada.

Al entrar a Honduras i canviar la moneda de quetzals a lempiras, vam agafar un bus cap a San Pedro Sula i d'alla a La Ceiba, el port des d'on surten els ferrys cap a les illes. A San Pedro Sula vam estar ben poca estona ja que esta considerada la ciutat mes perillosa de Centre America... Vam passar la nit a La Ceiba i al mati següent pujavem al ferry cap a la illa d'Utila, la mes petita de les tres.
Aquest dos primers dies ja vam poder observar la diferencia de preus en transport, hotels... respecte a Guatemala, bastant mes car!

Utila es una illa que fa 7 km de llarg i 2km d'ample. L'entorn es meravellos i la vida alla es una mica estranya, es com una pelicula. La gent es mou en bicicleta o be amb carrets de golf, que aqui fan la funcio de cotxes. Resulta molt divertir veure un petit poblet amb totes les senyores conduint carrets de golf o quads! A la illa hi ha moltes escoles de buceig, de manera que absolutament tothom vesteix una samarreta d'alguna de les escoles. Es parla angles, pero es una barreja d'angles i garifuna que no hi ha qui l'entengui. I hi ha festa cada dia de la setmana.

De seguida que vam arribar a l'escola que ens havien recomenat, vam coneixer a l'Angel, el de Camprodon, i des d'aquell moment ens va tractar com reis. Jo encara tenia el meu canell una mica resentit del cop a Santiago Atitlan aixi que abans de comenzar el curs de buceig vam haver d'anar a passar una revisio medica.
El metge d'Utila es tot un personatge, el Dr John. Es com una estrella del rock retirada amb 60 anys que porta el cabell gris llarg, una camisa hawaiana i va descalz. El tio ven samarretes amb la seva cara a la mateixa clinica i te un llibre a la recepcio amb els seus pensaments filosofics. Despres de fer-me una radiografia va arribar a la conclusio que tot estava be, nomes era un lligament inflamat. Anti-inflamatoris i en uns dies podia comenzar.

El curs que hem fet ens certifica com a Open Water PADI Divers, de manera que podem fer immersions de fins a 18m sense necessitat de guia o acompanyant a tot arreu del mon. Te una part teorica i examens on aprens a fer sevir el material, a solucionar problemes sota l'aigua, a calcular el temps, profunditat, nitrogen residual...amb unes taules, etc... pero el millor es la part practica.
La sensacio que es te la primera vegada que entres al mon submari i pots respirar sota l'aigua es brutal. Es com volar enmig d'un bosc i unes partes de corall envoltat de milers de peixos de colors. Nomes se sent algun soroll llunya i la teva respiracio i quan mires amunt veus un sostre d'aigua i el sol, pero si somrius amb forza pots perdre el regulador d'aire!!
Al tercer dia ja dominavem les tecniques i tot el que haviem apres aixi que vam poder senir-nos comodes dins aquell medi i disfrutar intensament aquelles sensacions tan noves i imatges desconegudes. Hem pogut seguir tortugues marines nedant davant nostre, visitar un vaixell enfonsat, veure tots els tipus de corall del mon i milers de peixos diferents de tots tamanys.
A mes, fora de l'aigua hem conegut gent molt maca amb la que hem compartit moltes festes. Els bars son se fusta i estan construits just a sobre de l'aigua, aixi que pots estar ballant sota les estrelles i sobre el mar, es increible. Els nostres dos companys de festes van ser el Yamil i el Raul, els nostres dos instructors del curs, a mes de l'Anisha, una voluntaria que tambe vam coneixer a Casa Guatemala.
El Yamil es un mexica molt especial que jo definia com un personatge de dibuixos animats, sempre rient i cantant sense preocupar-se per res, feliz i amic de tots. Cada vegada que ens submergiem al mar, ens donava la senyal dient "See you in a better world!".El Raul es d'Equador i tambe te una escola de buceig i un hotel alla. Monta una festa de lluna plena a la seva platja un cop al mes que es coneguda a tota sud-america, no es broma!! Tots dos son persones molt boniques i molt divertides i amb ells vam passar unes immersions i unes nits molt agradables.

Un cop acabat el curs l'Angel ens va regalar 6 immersions gratis, a mes de que podiem fer servir el kayak o anar amb el barco a fer snorkel... de manera que tot aixo ens va enganxar tant que vam passar en total 20 dies a la illa! Sempre hi havia alguna cosa que no ens deixava marxar. El buceig ens ha agradat tant que l'Angel ens va proposar una oferta que ens va fer pensar molt i molt. Ens oferia quedar-nos a l'escola durant dos mesos fent els cursos fins a Dive Master i treballant de guies de buceig a canvi. Era molt temptador viure al Carib dos mesos, festa, buceig gratis a l'arrecife, titol de Dive Master, treball de guies...pero despres de trencar-nos el cap vam decidir que haviem de continuar el nostre viatge tal com l'haviem somiat i seguir descobrint tots els nous indrets, experiencies i persones que ens quedaven per trobar al cami.

Els dos ultims dies abans de marxar es va presentar a l'escola una noia anglesa, biologa marina, que esta treballant a la illa per una Universitat d'Anglaterra. El projecte que estan fent es de proteccio de la vida a l'arrecife i una de les feines es el control de la pesca. Per fer aixo el primer pas era fer unes entrevistes als pescadors de los Cayos, unes illes microscopiques que hi ha a prop d'Utila. La Rebeca necessitava algu que parles angles i espanyol per fer d'interpret i em va demanar que l'acompanyes un parell de dies. A canvi ella pagava tots els gastos i de totes maneres el David i jo voliem veure els Cayos.
Va ser molt interessant, ja que nomes hi ha dos cayos habitats, que fan uns 400m de llarg i 80m d'ample, on viuen unes comunitats de negres garifunes descendents d'uns esclaus procedents d'Africa que viatjaven cap a les colonies americanes quan el seu barco va naufragar i van anar a parar a les illes. La sensacio que tens d'estar al mig del mar a una illa diminuta on pots veure l'aigua amb una vista de 360° es unica. Aquests homes ara es dediquen a la pesca artesanal i viuen en condicions de miseria absoluta. Treballen tota la nit per una factoria que exporta a USA i no guanyen res. Dediquen la seva vida a aixo. Entrevistar-los va ser una mica complicat pero divertit, ja que a certa hora del mati molts anaven bastant fumats (marihuana, crack...) i ens explicaven que la seva religio era rastafari i el seu pare era Bob Marley.
Coneixer les histories d'aquestes persones sinceres i senzilles, els seus somnis, la seva vida diaria... va ser emocionant.

Per no perdre el ferry de les 6 del mati vam passar la nostra ultima nit a Utila sopant a casa del Raul i el Yamil. No vam voler dormir i vam poder veure sortir el sol sobre el mar. Poc despres caminavem novament amb les motxilles a l'esquena deixant la illa d'Utila en busca de noves aventures.

Fotos d'aquesta entrada

Torna al principi de la pagina