Fins aviat Casa Guatemala!

El nostre ultim desti al pais a estat novament Casa Guatemala. Despres de la intensa setmana per Los Altos de Guatemala, hem tornat a Rio Dulce per acabar el projecte que havia deixat a mitges. La sensacio que produeix en un viatge de tan llarga durada el fet d'anar a un poble on ja hi has estat es indescriptible. Sembla que el fet de viatjar durant tant de temps t'obliga a voler veure coses noves cada dia, pero realment la sensacio que es te al anar a un lloc on ja coneixes la seva gent, les seves costums, es una sensacio de proximitat com si anessis a casa teva, amb la teva gent.
Aixi ha estat al arribar a l'hotel. Mai se'ns oblidara la cara que va fer la Nora, la recepcionista, o l'Hector, el cuiner. Es bonic veure l'afecte que t'agafa la gent en tan poc temps. Aquest es el tret distintiu que tenen els latinoamericans i que tant ens atreia en aquest viatge, el calor huma.
Amb els voluntaris el retrobament tambe va ser molt especial. En realitat tots es pensaven que tornavem per quedar-nos varios mesos i al dir que nomes estariem uns dies mes ens van dir mil vegades que ens quedessim mes temps.
Els voluntaris son persones arribades de totes les parts del mon amb un objectiu en comu. Aixo fa que rapidament trobis moltes coses en comu que t'agraden d'ells i la veritat es que de tots ells ens emportem una cosa positiva i un gran record: Sebas, Caroline, Manuel, Emilio, Aaron, Lindsey, Lisa, Anisha, Jen, Lars... i les magnifiques mestres espanyoles Helena, Raquel i Paloma. Gracies a tots per haver tingut la oportunitat de compartir aquesta experiencia amb vosaltres!
Un exemple es el Lars. Ell es un voluntari suec que va iniciar fa un any un viatge donant la volta al mon. Fa sis mesos va arribar a Casa Guatemala i ve decidir quedar-se per ajudar com a orientador prescindint d'acabar el seu viatge. Amb els diners que li han sobrat al final de la seva estada, va pensar invertir-los en una activitat per als nens, i els va portar a tots a passar el dia a un parc acuatic "Valle Dorado". D'aquesta manera, la Laura i jo vam tenir la sort d'acompanyar el grup de nens i nenes grans i disfrutar amb tots ells el dia pujant i baixant pels tobogans. Va ser un dia realment molt especial.

En principi la feina que venia a acabar era el dimensionament final de la nova instal.lacio electrica, pero l'Angie va proposar-me un altre projecte. Es tractava de dibuixar un mapa a escala de toto el terreny que ocupa Casa Guatemala. Al principi em va semblar una feina mes aviat senzilla pero no vaig trigar a adonar-me que amb els mitjans que disposavem no seria tan facil.
Els primers dies ens els vam passar fent medicions del terreny i de les cases de fusta amb un metro i amb una antiga bruixola preniem l'orientacio. Per poder fer les medicions em van ajudar el Jaime i el Marlon, dos dels nois mes grans que viuen a l'orfenat. Despres de diverses proves dibuixant al mapa, vaig arribar a la conclusio de que era del toto necessari utilitzar un gps. Es clar que damanar un gps a un orfenat a Rio Dulce es demanar massa. Pero la providencia va fer que arribessin dos nous voluntaris de Nova Zelanda, el Daemon i la Tara.
El Daemon es enginyer electronic. El podriem considerar una mica friki de la informatica. La questio es que va portar un gps, un portatil i una palm i varios programes de dibuis i de cartografia. Va ser com un sant caigut del cel, que venia per ajudar-me en el projecte que estava realitzant.
A partir de la seva arribada tot va ser mes senzill i vam dedicar-nos a mesurar mitjanzant track points tota la finca que ocupa Casa Guatemala. El dibuix final el vam fer amb Autocad perque es pogues convertir en una eina util pels futurs projectes. Al final, el que havia de durar nomes un parell de dies es va convertir en un parell de setmanes.

La Laura durant aquestes dues setmanes es va dedicar novament a ser la infermera oficial de l'orfenat. Qualsevol persona, nen o adult, que tenia algun problema acudia a ella esperant una solucio, i la veritat es que s'ha guanyat un gran respecte i admiracio per part de tots gracies a que ha sabut trobar la solucio apropiada en cada cas amb una efectivitat absoluta. A mi em produeix molta admiracio veure com creuen en les seves recomanacions i li parlen realment com si fos metge.
Ha disfrutat moltissim el tornar a estar amb els nens, ha passat la major part del temps amb el grup de nens petits, d'entre 5 i 10 anys. Amb ells ha tornat a sentir-se petita jugant i rient al parc o a l'habitacio amb les joguines o saltant a l'aigua com una boja. Ha compartit amb ells moments dolzos, com l'hora d'anar a dormir, quan els acariciava i els cantava una canconeta de Pinotxo fins que s'adormien. Els nens son molt curiosos, com tots els nens del mon, i sempre li feien mil preguntes divertides sobre la vida.

El dia de la nostra despedida vam fer un sopar amb tots els voluntaris a la Casa de Voluntaris. Vam preparar un sopar tipic catala on no va faltar truita de patates amb ceba i pa amb tomaquet i fins i tot allioli! Va ser una gran nit sopant amb tots ells i bevent ron fins a la matinada amb la llum de les espelmes.

Vam deixar definitivament Casa Guatemala amb la tristesa de deixar enrere una experiencia preciosa on hem trobat bons amics i ens hem retrobat amb l'essencia de la vida, vivint amb poc pero jugant i disfrutant amb les petites coses, rebent i donant molt amor.
Deixem tambe enrere un pais absolutament precios com es Guatemala, on hem passat dos mesos de la nostra vida. Una terra de bona gent i de paisatges meravellosos que ens han fet sentir la bellesa i la forza de la natura verge alla on hem anat.

Fotos d'aquesta entrada

Torna al principi de la pagina