Naturalesa i animals lliures

La nostra estada a Santa Teresa finalment la vem allargar fins als 18 dies, tot i que inicialment haviem pensat esperar just l'arribada del Mendossa per marxar. El fet es que dia tras dia ens sentiem mes comodes en aquell indret i vem formar una petita familia amb els nostres veins: Phil pare, Phil fill, i el Sidney.

Anavem a comprar junts quan sortien amb el seu 4x4 llogat, feiem sopars conjunts i petavem la xerrada constantment intentant-me pujar la moral els dies que m'enfonsava pensant que mai m'ensortiria en el surf. El cert es que em van donar consells molt bons i inclus el Sidney em va regalar un llibre on s'expliquen totes les tecniques de progressio i amb el qual havia apres ell. La veritat es que entendre'ls era bastant dificil ja que parlaven un angles molt tancat de Florida pero amb voluntat i paciencia sempre acabavem entenent-nos.

Un dels ultims dies vem organitzar una excursio plegats al poble de Montezuma on es troben unes magnifiques cascades.
El poble de Montezuma es troba uns 40 km al sud de Santa Teresa i per arribar-hi nomes existeix un cami de terra que travessa la reserva nacional Cabo Blanco. El trajecte en si va representar una aventura, degut a la dificultat de la pista, que travessa rius i zones completament enfangades, pero tambe per la incompetencia de Phil pare al volant.
Per accedir a les cascades vem pujar caminant vorejant el riu, durant mitja hora. El primer que ens vem trobar es una magnifica cascada d'uns 18 metres i un petit estany d'aigua, bastant freda, on vem fer el primer banyet. Es increible la forza que te el salt d'aigua ja que haviem de nadar contra una forta corrent per poder acostar-nos a l'interior de la cascada.

Despres de fer un petit piscolabis, vem deixar a la Laura amb els nostres amics americans i vem encarar el perillos ascens fins a la segona cascada. Per arribar-hi vem anar trampejant arbres caiguts, rierols i zones on nomes les branques i alguna vella corda, ens servien per no caure al buit. A la segona cascada es podia fer un salt bastant impressionant, d'uns 12 metres, que despres de tantejar el terreny, em vaig decidir a fer. Tambe vem poder viure la sensacio de Tarzan al deixar-nos caure a la l'aigua agafats a unes lianes.

Al dia següent haviem de partir, pero encara ens quedava per enllestir una cosa al poble, la venta de la taula de surf. El Mendossa i jo vem recorrer totes les botigues de surf de la zona oferint la taula, ja que ja haviem descartat la cara opcio de portar-la amb nosaltres cap a Barcelona. A tots els que la van veure els hi va agradar molt, pero molts no podien comprar- la perque estavem en temporada baixa i els que estaven realment interessats despres de mirarse-la molt van trobar uns desperfectes, que jo havia causat en una caiguda, i que feien que la oferta fos nomes de 100$. La veritat es que no era mala opcio perque es el que haviem pagat al comprar-la pero sabia que es podia treure mes, perque els preus a Costa Rica de taules de segona ma son bastant mes alts que a Nicaragua, on l'haviem comprat.
Al dia següent al mati em vaig passejar pel poble amb un cartell enganxat i vaig deixar-la a la porta d'una tenda amb un preu de 190$. Al cap d'un moment va apareixer un noi Israelia, que estava interessat en ella, i vem comenzar a negociar el preu fins arribar a l'acord en 150 $. Una bona venta despres d'haver-la utilitzat durant 20 dies, estalviant-nos els 10$ que hauriem d'haver pagat de lloguer diaris.

De Santa Teresa vem agafar un bus directe que ens va portar fins a San Jose, travessant novament l'extraordinari paissatge de la pensinsula de Nicoya i mes tard les muntanyes que enfilen cap a la capital. A San Jose ens haviem proposat deixar una motxilla per poder seguir els ultims dies del nostre viatge mes alleugerats de pes.

Al dia seguent vem agafar un bus en direccio a la costa central del Pacific per arribar al parc natural Manuel Antonio.
El parc esta situat en la zona mes turistica del pais de manera que els preus eren molt alts i estava massificat de gent. Tot i aixi vam poder fer una agradable passejada pels caminets de la reserva on vam tenir la bonica experiencia de veure en llibertat micos aranya, micos caputxins, grans reptils i osos perezosos, entre multitud d'especies d'insectes i arbres. Vam pujar fins al mirador per veure tota la linia de la costa i vam baixar a banyar-nos en una de les petites cales que protegeix el parc, de sorra negra i roques on unes enormes iguanes custodiaven el nostre bany mentre prenien el sol.

Al poble de Manuel Antonio estavem allotjats en el hotel mes barat que vem trobar, regentat per una de les persones mes agradables que ens hem trobat en tot el viatge, l'entranyable Oscar. Al dia seguent disposavem de tot el mati fins a la sortida del bus i l'Oscar em va deixar una vella taula de surf de franc que tenia a l'hotel amb tanta mala sort que en una mala onada es va partir en dos. Em va saber fatal per ell pero no va voler que li pagues ja que sabia que era una taula que no estava en bones condicions i havia de passar un dia o d'altre.

Desde alla voliem seguir cami cap a Panama pero no vam tenir en compte les males comunicacions de Costa Rica i vem haver de desfer el cami de nou fins a San Jose. Aquest error de planificacio ens va fer perdre un dia sencer i tornar-nos a menjar la pallissa de 5 hores de bus.
Desde San Jose voliem agafar un bus directe que arriba a Ciutat de Panama en 18 hores, pero la nostra sorpresa va estar en arribar a la terminal i no trobar bitllets disponibles ni per aquell mateix dia, ni per la setmana seguent degut a que just havien comenzat les segones vacances que disposen els habitants de San Jose. De totes maneres vem esperar pacientment a la terminal amb l'esperanza de que falles algun passatger i poguessim seguir cami que ens separava de Panama. Afortunadament, vam poder agafar el bus de les 22h i vam preparar-nos per un llarg viatge que ens portaria cap a una de les coses que no voliem deixar de veure en aquest final de viatge: el Canal de Panama, una de les obres d'enginyeria mes imponents del segle XX.

Fotos d'aquesta entrada

Torna al principi de la pagina