La Costa Rica negra

Vam deixar l’illa de Bocas del toro en una lanxa que ens va portar fins a Almirante. Aquest poble que en el seu dia va ser un dels principals ports d’exportació per la industria bananera, es avui dia un fantasmagoric reflexe del que va ser tot aquest enorme mercat. Els que hi viuen, tots descendents dels esclaus jamaicans de l’epoca, s’arrosseguen enmig de les runes de grans fabriques abandonades i maquines que fa molts anys que van deixar de funcionar.
Encara treballen a prop les dues grans companyies que van explotar aquestes terres durant anys, avui sota altres noms per netejar la seva imatge d’esclavistes, i es curios pensar com un negoci que va començar per casualitat ràpidament va esdevindre una mina d’or i els cultius de plàtan es van extendre per tota centreamerica. Avui Costa Rica representa el segon país exportador de plàtan a nivell mundial.
Des d’allà ens vam dirigir fins a la frontera de Guabito, la ultima de les fronteres terrestres centreamericanes que passariem en aquest viatge i una de les mes ruinoses. La infrastructura de tota aquesta zona no esta modernitzada i per aquells antics ponts de fusta per on passaven els carros de mules avui passen grans trailers amb la sensacio de que tot caurà d’un moment a l’altre.
La nostra última parada abans de tornar a San Jose i emprendre el vol, eren els poblets de Puerto Viejo i Puerto Limon, tots dos banyats pel Carib i amb un ambient rasta bastant caracteristic, de festes reggae cada nit i fogates a la platja i una permanent olor de marihuana a l’aire.
A Puerto Viejo vam passar quatre dies fent llargues passejades per les seves platges i descobrint indrets preciosos a Manzanillo, tornant despres a l’hotel caminant per la platja en un recorregut de 13km abraçats per la selva i el mar. Vam poder fer snorkel i nedar quan la marea i les fortes corrents ens ho van permetre i vam observar des de la seguretat de la sorra com els mes valents surfejaven una de les millors onades de Costa Rica, la “Salsa Brava”. El surf aquí es ben perillos degut a que el fons esta format de roques i arrecife i una caiguda resultaria fatal, aixi que nosaltres ens vam conformar amb una planxa de bodyboard per passar un dia jugant amb les onades d’una platja propera.
A Puerto Viejo vam voler fer una parada fugaç tot i que el temps ja començava a esgotar-se. Voliem visitar l’edifici de la Black Star Line i coneixer al sr. King, sobre els quals haviem llegit força. La Black Star Line va ser la primera i unica naviera propietat de negres i exclusivament per negres. La seva fundacio es obra de Marcus Garvey, un descendent d’esclaus jamaicans treballadors de les bananeres, que va abanderar la lluita pels drets dels negres americans i va impulsar la utopica idea d’un exode massiu de tots ells cap al continent africà. En aquest proposit va fundar la plataforma politica UNIA (Universal Negro Improvement Association), amb fins a 6 milions d’afiliats; i la companyia naviera, amb la intencio d’embarcar tots els germans que aixi ho volguessin de retorn a l’Africa. El van proclamar simbolicament president d’Africa i va plasmar totes les seves idees de llibertat i independència a un llibre titulat “Africa pels africans”. Finalment va acabar an la bancarrota despres de fer males inversions en vells transatlantics i el seu somni i el de tots els seus seguidors es van enfonsar oer sempre.
Quan nosaltres vam arribar a la seva seu a Puerto Viejo ja no vam poder parlar amb el sr King, un dels ultims testimonis d’aquella epoca, ja que els seus familiars ens van dir que havia mort dos anys abans i avui en dia l’edifici de la Black es conserva nomes com a senyal d’orgull per tot el que va significar.
Despres de dinar un cop mes el plat nacional d’arros i frijoles, vam agafar un bus que ens va portar fins a San Jose travessant l’impressionant Cordillera Central i el volca Irazu, un dia abans del nostre vol, per poder aixi dedicar un dia sencer a passejar per la capital i començar a acomiadar-nos suaument dels carrers, les olors i les gents de Centreamèrica…

Fotos d'aquesta entrada

Torna al principi de la pagina