Arribada a Playa del Carmen

Sortida amb retard al Prat, sortida i arribada amb retard a Barajas. La xarxa ferroviària no sembla ser la única que es resenteix de la massificació del turisme! (afortunadament teniem temps de sobre per fer totes les connexions)
El vol Bcn-Madrid va ser un obrir i tancar d'ulls, en canvi el transatlàntic es va fer força pesat, l'avió era molt incòmode i les pelis dulentíssimes; sort que el remei de dormir va anar molt bé!
Finalment va arribar l'hora de la veritat, on es decidia la sort de la nostra aventura. A l'avió ens van fer omplir uns formularis absurds amb preguntes del calibre de: ets espia? has lluitat a la 2ª Guerra Mundial amb Alemania? realment no les teniem totes; si aplicaven les lleis d'immigració tal i com ens les havien explicat a l'ambaixada teniem un problema gros, però no va ser així. Després de vulnerar els nostres drets (fotografia, empremptes digitals, renuncia firmada a cap tipus de reclamació, etc) ens van sellar el passaport ADMITED i ja està! Welcome to USA
El JFK es un aeroport immens amb 9 terminals com les de Bcn i un tren circular que les connecta. El primer que haviem de fer era localitzar la terminal d'American Airlines i a això ens va ajudar un negre molt simpàtic i amb ganes de xerrar i, com no, enamorat del Barça i de Ronaldinho.
Un cop allà vam viure una cosa semblant al que va sentir Tom Hanks a la peli "La Terminal". A les inicials 15h d'espera que teniem per davant es van afegir 4h més de retràs del vol a Cancún.

Vam deixar Nova York coberta de neu i congelats de fred i quan vam arribar a l'aeroport de Cancún vam entrar de cap a l'estiu. Un aire calent ens va acariciar nomes sortir de l'avió.
L'oficial d'aduanes va resultar ser un mexicà molt simpàtic que ens va preguntar si estàvem de lluna de mel i al preguntar-li l'hora local per ajustar els nostres rellotges ens va dir: "Són las 17h, la hora del 4º tequila, manito!"

La rebuda va ser increíble, un munt de mexicans cridaners oferint els seus taxis i hotels i de fons tot un paisatge de palmeres i ocells cantant, es començava a fer de nit i l'aire era càlid.
Vam agafar un bus cap a Playa del Carmen que ens va costar 8$ cada un (caríssim, però era l'aeroport...) i que portava l'aire acondicionat a tope (sort de les mantes de l'avió...je je)

Quan vam arribar a Playa i de camí cap a l'hotel ens vam adonar que ens havien deixat la Lonely Planet al bus així que vam tornar corrent cap a la terminal i aquells homes ens van ajudar moltíssim: van trucar per ràdio i el van trobar però el nostre autocar ja havia marxat cap al parking, així que es van oferir a portar-nos cap allà i el vam recuperar...afortunadament perquè aquest llibre es la salvació!!
Després de preguntar alguns preus i encara una mica verds en l'art del regateig vam trobar la pensió La Palma per 25$ la nit, amb llit de matrimoni, TV, ventilador i bany privat. Vam instal·lar la mosquitera a la finestra i vam sortir a sopar.
Seguint els consells de la Lonely Planet vam anar a menjar uns "tacos" a la taberna Billy the Kid. Molt baratos i boníssims, vam menjar molt bé els dos per 32 pesos, que són menys de 3€!!
Això sí, al carrer turístic (la 5ª avenida) els preus es disparen i està ple de turistes.
Aquí hi ha ofertes de feina a tot arreu, bars, hotels, botigues... i em arribat a plantejar-nos la possibilitat de currar un parell de setmanes a un xiringo idílic a la platja per 1800 pesos la quinzena (al canvi, 150€), però finalment em decidit marxar aquesta tarda després de dinar (tacos...mmm!) cap a Tulum.
Després d'esmorzar, ens hem donat el primer banyet al Carib, meravellós: sorra blanca, aigua calenta i turquesa, palmeres... i ara agafem els bàrtols de nou i deixem Playa del Carmen

Aquí hi han algunes fotos: http://www.photobox.es/albums/5082375 heu de fer click a "ver presentación")